El Congrés de Mediació en Salut començarà el proper 25 de gener en format virtual, amb l’objectiu de reincentivar la cooperació i la solució de conflictes en l’àmbit de la salut
Conflictes derivats de la diversitat cultural entre professionals sanitaris i pacients, les llistes d’espera, mala praxi i negligència mèdiques o problemes entre professionals i proveïdors són alguns dels conflictes més habituals que arriben als jutjats, però que podrien solucionar-se amb una bona mediació.

Per impulsar que aquests i altres conflictes que es produeixen en l’àmbit de la sanitat arribin als jutjats, la Societat Catalana de Mediació en Salut (SCMS) ha organitzat, coincidint amb la Setmana Europea de la Mediació, el II Congrés de Mediació en Salut, que començarà el proper 25 de gener en format virtual, amb l’objectiu de reincentivar la cooperació i la solució de conflictes en l’àmbit de la salut.

Segons ha explicat a Efe la presidenta del Congrés, Connie Capdevila, que és doctora en Psicologia Clínica i mediadora familiar, abans de la pandèmia, l’entitat atenia una vintena de conflictes anuals de diferents centres sanitaris catalans, una xifra que s’ha vist reduïda a la meitat amb l’arribada del coronavirus.

Malgrat això, en l’últim trimestre s’ha recuperat l’activitat de l’SCMS amb un augment del 40% de sol·licituds d’intervencions.

Com abordar els conflictes

El congrés abordarà temes com els mètodes de gestió de conflictes per enfortir els professionals de la salut, i s’estructura com una activitat contínua, entre els mesos de gener i febrer i constarà de cinc sessions virtuals.

El programa també compta amb una reunió addicional en el mes de juny dedicada a les activitats que s’han hagut de posposar per les restriccions de la Covid-19.

Durant els dos últims anys de pandèmia, les organitzacions i professionals de la salut han hagut de confrontar els conflictes externs (entre professionals sanitaris i usuaris, pacients i fins i tot proveïdors), i els conflictes interns (entre els mateixos professionals o entre aquests i les organitzacions).

«Un conflicte recurrent és que, després de l’aparició d’un nou lideratge, l’equip de professionals es resisteixi al canvi, i aquí és on entraria la mediació per trobar un consens», ha posat com a exemple Connie Capdevila.

En els últims anys, segons Capdevila, urgeix treballar en la resolució de conflictes entre professionals i usuaris, que s’han incrementat durant la pandèmia.

«Un exemple extrem d’aquest tipus de gestions seria una situació en la qual a una persona li diagnostiquen un refredat quan realment té el VIH, de manera que presenta una queixa a l’hospital i provoca que hi hagi un canvi en el protocol», apunta l’especialista en mediació.

Per posar fi a aquests desacords, des de l’àmbit sanitari destaca cada vegada més la mediació, que consisteix en un mètode extrajudicial alternatiu de resolució de disputes i en el qual dues o més parts en un litigi, de forma voluntària, intenten arribar a un acord ajuda de la figura del mediador.

«Mentre que en un judici poden passar anys fins que se soluciona el problema, gràcies a la mediació els conflictes es resolen en qüestió de setmanes», sosté la doctora, que resumeix el concepte com «una via més econòmica i alternativa a anar als jutjats».

Sobre la mediació, Capdevila posa d’exemple el cas de Suïssa, on en alguns cantons s’ha regularitzat aquesta pràctica com a eina per solucionar problemes sanitaris.

«A Suïssa va tenir molt d’èxit després d’un escàndol de corrupció que va haver-hi a les residències del país que va comportar l’elaboració d’una llei de salut pública on la mediació va servir per a la resolució d’aquest tipus de conflictes», explica.

Encara que no existeix un percentatge que calculi els casos d’èxit, la mediadora posa en valor que «en la majoria de situacions, el simple fet que hi hagi hagut un procés de mediació rebaixa l’hostilitat».

Això, segons Capdevila, és «imprescindible» en l’àmbit sanitari, on existeix «un valor afegit per la càrrega emocional que suposa que estiguin en joc les vides de les persones», remarca.

De fet, l’experta en Psicologia Clínica assevera que des de la pandèmia han augmentat les demandes per gestionar conflictes per mediació perquè «està sent una època que tensa molts professionals i això provoca que apareguin més problemes tant en l’àmbit laboral com en el de les relacions socials», indica.

Malgrat que la mediació segueix sent una eina poc implementada a Catalunya, existeixen casos com el de la Corporació Sanitària del Maresme, que compta amb una àrea de mediació interna pròpia.

Creada el 2012, la Societat Catalana de Mediació en Salut és una entitat sense ànim de lucre que es va formar per incorporar la mediació i altres tècniques de gestió del conflicte com un sistema alternatiu de resolució de litigis i també com un valor del sistema de salut –públic i privat- català.