La llei catalana de divorci (Llei 25-2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya) promou l’ús de la Mediació després de la ruptura conjugal en famílies amb nens. Els cònjuges, en qualsevol fase del procediment matrimonial després de la ruptura i en qualsevol instancia, poden sotmetre les seves  discrepàncies a mediació i intentar d’arribar a un acord total o parcial, tret dels casos de violència familiar o de gènere.

Els pares han de presentar un pla de parentalitat quan es separen. En el cas de que, prèviament, no s’hagin posat de comú acord, el jutge pot derivar-los a informar-se sobre mediació per tal d’ajudar-los a consensuar aquest pla de parentalitat.

Els acords assolits per la via de la mediació tenen un percentatge de compliment més elevat, gràcies a que han estat co-creats i ambdós cònjuges han participat en la seva elaboració amb les seves propostes, dialogades i meditades, cadascú de la seva banda i en comú, amb suport del/la mediador/a.

El procés de presa de decisions que la parella aprèn en Mediació pot  posar-se en pràctica en futurs desacords.

Pots llegir més sobre la mediació familiar a Preguntes sobre Mediació.